L'Esbart de Vic : un cercle eminentment romàntic / Pol Serrabassa i Puntí
Serrabassa i Puntí, Pol


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 180 (2017) , p. 395-414 : il. (150 anys de l'Esbart de Vic) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article es revisa la història de l'Esbart de Vic (les trobades, els textos que hi foren llegits i els membres) i es fa unaproposta cronològica del grup. Tanmateix, el nucli del text rau en la reafirmació romanticorenaixentista del grup a partir d'una lectura dels diferents discursos anuals de benvinguda i d'un apropament a l'obra poètica dels autors menys estudiats del grup.

La Construcció dels mites, dels grups i dels espais literaris (a propòsit de la font del Desmai i l'Esbart de Vic) / Pere Tió i Puntí
Tió i Puntí, Pere


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 180 (2017) , p. 415-439 : il. () 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La literatura sovint és reflex d'un entorn o de comportaments de persones representatives d'un lloc determinat. En aquesta exposició primer es tracta la figura de l'Estudiant de Vic, fent referència a altres figures de la tradició popular per tractar com neix el mite, l'apropiació que en fa la col·lectivitat i com s'expandeix a la literatura culta. Després es tracta de l'Esbart de Vic i la font del Desmai, tot mencionant altres grups i espais literaris, per plantejar les raons de la tria del lloc, l'ideari, el ritual i la pervivència en el temps. Finalment es tracta el cas de Vic com a ciutat literària, amb exemples d'altres ciutats europees.

Més que una font, més que un desmai. Una cronologia de la font / Xavier Roviró i Alemany
Roviró i Alemany, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 180 (2017) , p. 441-475 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La font de la Torre de Morgadès va canviar de nom el 19 de juny de 1867, ara fa 150 anys. Des d'aleshores se l'ha coneguda com la font del Desmai. La colla de l'Esbart de Vic, encapçalats per Verdaguer i Collell, van decidir fer les seves trobades a la font, que batejaren amb el nom del Desmai perquè hi havia un petit salze ploraner o desmai. En realitat cap dels desmais que s'hi han plantat no ha arribat mai a arrelar fort, però tot i així n'ha perdurat el nom com a símbol perquè el desmai és l'arbre que representa la poesia. La font del Desmai ha estat més un lloc de cultura, d'efemèrides i de festes que no pas una font per anar-hi a buscar aigua.